Registre 5

https://drive.google.com/file/d/1JFxuKC-ypUQTbeO42F65E6eu5lYjWdck/view?usp=drive_link

En aquest nou registre fotogràfic, el focus es desplaça de la quotidianitat solitària a la connexió íntima i compartida. Continuem explorant la tríada de temps, espai i emoció, però l’emoció principal passa a ser la de la companyia incondicional i l’aventura conjunta.

Aquí la perspectiva és menys sobre els sons de l’entorn i més sobre el tacte recíproc i la presència mútua.

  • Espai i Silenci Mutu (Dalt a l’Esquerra): A la muntanya, l’emoció neix de l’enteniment no verbal. El silenci de l’entorn permet escoltar el so suau del teu frec al seu pèl. Aquest tacte suau és l’ancoratge al present. El temps no s’accelera, sinó que es suspèn en l’instant en què les mirades es troben. Aquest espai natural és el fons perfecte per a la confiança mútua.

  • Espai Urbà i Ritmicitat (Dalt a la Dreta): El pas a l’entorn urbà (o esportiu) introdueix la noció de ritme i propòsit. Aquí, Ramón, amb el seu arnés d’alta visibilitat, és un company d’equip. El so és el de les passes ràpides sobre l’asfalt, el dring de l’arnès. L’emoció és la de l’acció compartida, un temps de sincronia on els dos cossos es mouen amb un objectiu comú.

  • La Intimitat del Refugi (Baix a l’Esquerra): Aquesta és la imatge de la màxima proximitat. L’espai reduït i confinat del cotxe es converteix en un santuari tancat del món. El tàctil domina: la pressió del cap de Ramón contra la teva galta, l’olor familiar i reconfortant del seu pèl barrejat amb l’ambient del cotxe. El temps es percep lent, de viatge i repòs. L’emoció aquí és la de la dependència i l’afecte sense filtres.

  • L’Horitzó Compartit (Baix a la Dreta): Asseguts sobre una roca o un mirador, la parella contempla un vast espai. Ramón s’asseu amb el cos rígid i atent, un protector a l’espera. L’emoció és la de l’aventura silenciosa. És un moment on el temps es mesura per la infinitud del paisatge. La presència de Ramón aquí et recorda que la veritable emoció d’explorar no es troba en el paisatge, sinó en qui tens al costat.

En conjunt, aquestes fotos exploren com Ramón no només viu en els meus espais, sinó que els redefineix i els omple d’emoció a través del contacte físic i la complicitat. El so d’aquests dies quedarà marcat per la respiració compartida i el silenci còmplice.

Deixa un comentari